2. Antecedents de l'invent

El cinematògraf va ser una evolució, la confluència d’una sèrie de línies d’investigació que es remuntaven a segles anteriors. El precedent més remot de la projecció d’imatges en una pantalla es el de les ombres xinesques. Figures bidimensionals de pell d’animals, articulades, pintades i engrassades per a que fossin translúcides i que es movien a través de filferros projectant ombres pintades sobre una pantalla tensada de paper o de seda. Les històries representades estaven basades en relats èpics orientals i en els poemes hindús com el Ramayana i el Mahabharata. Les primeres proves documentals d’espectacles d’ombres daten del segle XI en Xina. Durant tota l’Edat Mitjana els espectacles d’ombres es van estendre per tot l’Orient: Java, Bali, Japó...

Les tècniques de les ombres xinesques van començar a ser reconegudes a Europa a principis del segle XVII i van tenir una certa popularitat en la segona meitat del segle XVIII . D’aquest període es pot destacar a François Dominique Seraphin com a creador d’un dels més famosos teatres d’ombres d’Europa, a París.

A finals del segle XIX les ombres xinesques van renéixer a Europa Occidental en cabarets i sales d’espectacles juntament amb “l’ombromania”, la creació de figures mitjançant les mans. El màxim exponent d’aquest ressorgiment va ser Rudolph Salis i el seu cafè espectacle anomenat “Le Chat Noir”.