3. Invents i inventors

La cambra fosca: La cambra fosca es una caixa totalment buida i tancada a la llum excepte per un forat. Els rajos lluminosos que provenen de l’exterior il·luminat penetren a través d’aquest orifici en l’interior de la caixa i projecten en la paret contraria a la del orifici la imatge exterior reduïda, invertida i amb els seus colors naturals. Constituirà segles més tard la base de la fotografia.


Les primeres referències documentals a la cambra fosca són de científics àrabs i daten del segle IX i del segle XI.
John Peckam (1240-1292) i Roger Bacon (1214-1294) van analitzar també el principi de la cambra fosca i ho van aplicar a l’estudi dels eclipses solars.
Leonardo da Vinci (1452-1519) va comparar el funcionament de la cambra fosca amb el funcionament de l’ull humà.
En 1550, Gerolamo Cardana va aplicar una lent biconvexa a una cambra fosca i Descartes en la seva obra “Diotprique” va fer la descripció definitiva.
En el segle XVII, Giovani Battista della Porta va redactar una obra determinant per a la consolidació de la tècnica i la difusió de la cambra fosca: “Magiae Naturalis”. En els seus volums es descriu com havia de ser un espectacle lluminós basat en la cambra fosca.


Les vistes òptiques

Panorames: Un retratista d’Edimburg, Robert Baker, va crear un quadre gegant continu sobra la superfície d’un cilindre i en 1788 va exhibir la vista d’Edimburg sobre un turó, superant així els problemes de proporció i curvatura, en una sala de Hymarket en Londres. La imatge envoltava als espectadors des de qualsevol angle. El seu invent va rebre el nom de Panorama i es va exhibir en Leicester Square en un saló estable durant molts anys.



Diorames: En 1822, a París, Louis Jacques Daguerre va crear el Diorama.Consistia en quadres de grans dimensions que es preparaven de tal manera que determinades parts eren translúcides i semblaven canviar d’aspecte modificant la il·luminació frontal i posterior. Els quadres es penjaven en un auditori especial que permetia la variació de la il·luminació mitjançant la manipulació de persianes, focus, obturadors i dispositius, Aquestes sales van sobreviure durant més de 30 anys.

La llanterna màgica: Consistia en una caixa en el interior de la qual es trobava un focus lluminós, concentrat mitjançant un condensador i unes lents que permetien projectar sobre una superfície plana en una sala a fosques imatges fixades sobre un vidre, i per tant, transparents. En la llanterna màgica una caixa lluminosa transporta una imatges cap a l’exterior.


La llanterna màgica, inicialment descrita pel físic Huygens i pel científic Athanasius Kircher en 1656 i en 1671 respectivament, era ja coneguda inicialment durant els segles XVII i XVIII en Europa i altres indrets.
Al llarg del segle XVIII i XIX es van introduir millores: regulació i potenciació de la font de llum. Eliminació de les aberracions cromàtiques de l’objectiu, possibilitat de projectar dos o més plaques...



En el segle XVIII, degut a la industrialització del procés de fabricació, es va estendre entre un ampli segment de públic que el comprava com a joguina domèstica.