5. Aparició de la fotografia

En el segle XVIII ja es coneixia la particularitat de les sals de plata d' ennegrir-se per l’acció de la llum. El problema era com fixar la imatge resultant. El treball de Joseph Nicéphore Niepce es va centrar, inicialment, en substituir la litografia per un altre mètode d’impressió fotomecànic de les imatges, utilitzant productes químics sensibles a la llum. Niepce va aconseguir, en 1827, fixar permanentment una imatge sobre una superfície sensible a la llum, després de 8 hores d’exposició.

Daguerre va perfeccionar les tècniques de Niepce i va desenvolupar el procés que fixa la imatge sobre una planxa sensible de coure, el daguerreotip. L’anglès Talbot va inventar el “Calotip”, procediment que, a partir de l’original en negatiu, permet tirar copies positives sobre paper i redueix el temps d’exposició. En 1884, l’americà William H. Walker va presentar la primera emulsió fotogràfica sobre pel·lícula flexible en paper, en 1888 Eastman va posar a la venta la primera càmera fotogràfica amb aquest tipus de pel·lícula: La càmera Kodak. Un any més tard es va canviar el paper pel cel·luloide, molt més resistent i transparent.

En 1872, el milionari nord-americà Leland Standford va encarregar al fotògraf anglès Eadward Muybridge que fotografiés el trot d’un cavall per a veure si quan corria les seves quatre potes tocaven el terra. Al llarg d’una pista d’entrenament, Muybridge va construir un cobert llarg i sota el que va ficar 12 càmeres a intervals de 48 metres i mig. Els obturadors s’anaven disparant successivament quan una petita calessa, tirada pel cavall al que estava fotografiant, anava passant per una sèrie de filferros estesos sobre la pista. Les fotografies de Muybridge van rebre publicitat internacional i va dedicar gran part de la seva vida a la descomposició dels moviments d’animals i persones, estudis que han estat des d’ aleshores utilitzats pels fisiòlegs. Va inventar un dispositiu, el Zoopraxiscopi per, a partir de les fotografies de les fases d’un moviment, reconstruir-lo en una pantalla.


En 1882, el fisiòleg francès Etiene-Jules Marey, que també estudiava la descomposició del moviment i havia mantingut correspondència amb Muybridge, perfeccionar l’ anomenat fusell fotogràfic, capaç de fer dotze fotografies individuals en un sol segon. Marey va patentar el Cronofotògraf, que utilitzava una tira de pel·lícula per captar una seqüència de fotografies individuals.