martes, 20 de octubre de 2009

1. Les bases fisiològiques


En el primer terç del segle XIX físics com Faraday y Peter Roger havien estudiat un fenomen observant ja en l’era clàssica, el de la persistència de la visió: la retina de l’ull sembla retenir una impressió durant una fracció de segon després de que la imatge que la produeix hagi desaparegut. El fenomen havia estat descrit ja en el segle XVIII per Newton.



Avui en dia sabem que la percepció del moviment es degut a la interacció entre la persistència retiniana i un fenomen neurològic: “l’efecte Phi” de captació, integració i transmissió d’estímuls visuals.
La base científica del cinematògraf, del grec kinema (moviment), està en la il•lusió òptica que permet la percepció d’imatges individuals mostrades ràpidament i interrompudes per una fase fosca en un flux de moviment.
Per induir en el sentit de la vista il•lusions òptiques, coexisteixen un element físic- mecànic, l’aparell que projecte imatges fixes a una determinada cadència, i d’altres fisiològics y psicològics, la persistència retiniana i les reaccions cerebrals que produeixen la sensació de continuïtat de les imatges.

No hay comentarios:

Publicar un comentario